Accentuació

En aquest tema tractarem l'accentuació de les vocals catalanes.

Començarem amb les normes d'accentuació.
L'accent és el símbol que senyala la síl·laba tònica d'una paraula, però no totes les síl·labes tòniques s'han d'accentuar. Per poder accentuar correctament, cal conèixer les següents normes.

En català, hi ha dos accents: "è" obert i "é" tancat. Per recordar quin és l'accent obert i l'accent tancat, tenim un petit truc: l'accent obert, s'escriu cap a la dreta, i és l'obert perquè és com es veuria un llibre que s'obre.

I l'accent tancat, en direcció contraria, és la direcció d'un llibre tancant-se. 

Hi ha vocals, que només poden portar un accent concret. Per exemple, la "a" sempre que s'hagi d'accentuar, només podrà accentuar-se amb l'accent obert. Ex.: vàlid, matalàs, cabàs

Les vocals "i" i "u", en canvi, només es poden accentuar amb l'accent tancat. Ex.:síl·laba, permís, pastís, període, múscul, brúixola, pallús

La "e" i la "o" són les vocals que presenten més problemes, perquè es poden accentuar amb accent obert o amb tancat, depenent de la pronunciació. 

Per poder accentuar les paraules, primer de tot, hem de dividir les paraules en tres grups diferents, depenent d'on es troba la síl·laba tònica:

Agudes: la síl·laba tònica és l'última síl·laba de la paraula: camió, cafè, arrós, demà, després

Planes: la síl·laba tònica és la penúltima síl·laba: porta, terra, cérvol, paràgraf, ànim, córrer

Esdrúixoles: la síl·laba tònica és la antepenúltima síl·laba: màquina, àvia, ràdio, història, còpia

Les paraules agudes s'accentuen quan acaben en:

- Vocal: -a, -e, -i, -o, -u.                                   Ex.: coixí, marcià, perquè, ningú

- Vocal + s: -as, -es, -is, -os, -us.                      Ex.: dolorós, capritxós, repàs, anglès, francès, barnús

- e/i + n: -en, -in                                                Ex.: comprèn, Berlín

Les paraules planes, al contrari que les paraules agudes, s'accentuen sempre que NO acabin en:

- Vocal: -a, -e, -i, -o, -u.                                   

- Vocal + s: -as, -es, -is, -os, -us.                     

- e/i + n: -en, -in                                               Ex.: examen, però exàmens                       

Ex.: ràpid, atlètic, bolígraf

*Les paraules planes acabades en -ia no s'accentuen: anarquia, policia

Les paraules esdrúixoles s'accentuen sempre.

Ex.: història, tònica, cèl·lula, música, intel·ligència, política

** Les vocals i/u seguides de vocal només són diftong, és a dir, no es poden separar, quan es troben a principi de mot, després d'una vocal o quan es tracta de q/g + u. 

Ex. his-tò-ri-a, pèr-du-a

 En català, molt adverbis es construeixen afegint - ment. En aquests cassos, la paraula manté l'accent de la paraula de la que deriva. Ex.: ràpid - ràpidament, mecànic - mecànicament

 Les paraules compostes, en català, si porten guió, s'han d'accentuar com dues paraules per separat, però si s'escriuen sense guió i juntes, es comporten com una sola paraula. 

Ex.: pèl-roig, gira-sol, autopista, allioli, coliflor

L'accent diacrític

Normalment, els mots monosíl·labs, és a dir, les paraules que només es componen d'una síl·laba, no s'accentuen, però n'hi ha que porten accent diacrític per diferenciar el significat de dues paraules que s'escriuen igual però que tenen significats diferents. Aquest cas també es dóna en algunes paraules que tenen més d'una síl·laba.

Amb accent diacrític	Significat	Sense accent diacrític	Significat
Bé, béns	Riquesa o correcte	Be, bens	Animal (Xai)
Déu, deús	Divinitat	Deu - deus	Número (10) - 2a. persona sing. present del verb deure
dóna, dónes	3a i 2a persona sing. present del verb donar	dona, dones	persona de sexe femení
és	3a persona sing. present del verb ser	es	pronom
mà	extremitat	ma	possessiu (= meva)
més	quantitat (+)	mes	període de l'any
món (pl. mons)	univers	mon	possessiu
nét, néta (pl. néts, nétes) i compostos (besnét)	Fill/a d'un fill/a (parentiu)	net, neta (pl. nets, netes)	adj. polit
ós, óssa (pl. óssos, ósses)	Animal	os (pl. ossos)	Part de l'esquelet
pèl (pl. pèls)	cabell	pel, pels	Contracció (per+el, per+els)
sé	1a persona sing. present del verb saber	se	pronom
què	interrogatiu i relatiu precedit de preposició	que	conjunció, relatiu àton
sí	afirmatiu	si	conjunció condicionant, nota musical
sóc	1a persona sing. present del verb ser	soc	Part d'un arbre (soca)
sòl	terra	sol	adj., astre, nota musical
són	3a persona pl. present del verb ser	son	ganes de dormir, possessiu
té	3a persona sing. present del verb tenir	te	infusió
ús	fer servir, acció d'utilitzar	us	pronom
véns, vénen	2a persona sing. i 3a persona pl. present del verb venir	vens, venen	2a persona sing. i 3a persona pl. present del verb vendre
vós	tractament de cortesia	-vos	pronom feble

Accents oberts i tancants

Com ja hem vist, les vocals "e" i "o" poden portar accent obert o tancat.

e oberta o tancada?

La e s'accentua amb accent obert en la majoria del cassos, però té algunes excepcions.

Excepcions amb paraules agudes:

- Paraules derivades de bé: també, malbé, gairebé
- Futur: tallaré, batré, i passat simple i imperfet de subjuntiu: tallés, batés
- Les formes verbals: atén, pretén, encén, entén
- Present d'indicatiu i imperatiu dels verbs tenir i venir, i els seus derivats: entreté, conté, convé
- Altres paraules, com: accés, clixé, congrés, consomé, després, excés, inrevés, només, progrés, retrocés, ximpanzé

Excepcions amb paraules planes i esdrúixoles:

- Alguns infinitius i derivats: créixer, néixer, prémer, témer
- Passat simple i imperfet de subjuntiu: talléssim, talléssiu

S'escriu amb e oberta:

- Numerals ordinals: cinquè, sisè
- Algunes paraules acabades en -e: cafè, serè, obscè
- Infinitius acabats en -èixer, -èncer, -ènyer: conèixer, merèixer, convèncer, vèncer, estrènyer
- Les paraules planes acabades en -ol: pèsol, tèrbol, terratrèmol, sègol, trèvol


o oberta o tancada?

La majoria de paraules agudes amb o accentuada s'accentuen amb o tancada.

Excepcions:

- Paraules derivades de:
        - "so": infrasò, ressò, ultrasò
        - "to": semitò
        - "gros": capgròs, culgròs, engròs
        - "cos": anticòs

- Participis derivats del "cloure": conclòs, desclòs, enclòs

- Paraules com: això, però, allò

Però les paraules planes i esdrúixoles amb o accentuada, acostuma a ser o oberta.

Excepcions:

- Infinitiu de córrer i derivats: concórrer, discórrer,trancórrer, ocórrer, recórrer
- Formes verbals d'ésser: fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
- Paraules com estómac (plana) i 6 paraules esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora (ocell) i escórpora (peix).