Lletra:
Caus a terra molt avall
creus que no t'en sortiràs,
però amb els mesos t'en adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara demà!
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perquè els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l'univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà dema.
Llença't, cada instant és únic,
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
S'ha parlat molt sobre aquesta cançó per l'ús del verb "llençar". En català, hi ha el verb "llençar" i "llançar". "Llençar" es fa servir quan ens desfem d'alguna cosa, que ja no val o ja no volem i la tirem a la brossa. El verb "llançar" és el que, per significat, deuria fer-se servir en aquesta cançó, fa referència a l'impuls o l'empenta per fer alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada